Biologia de l'espècie
Les plantes de posidónia posseeixen un característic cicle vital i la diferència entre estacions està molt definida i accentuada.
Tardor. Amb els primers temporals habituals a la fi de l'estiu quan l'aigua comença a refredar-se, la planta perd les fulles velles que durant l'estiu s'han recobert d’espècies animals i vegetals que les utilitzen com a substrat. Fruit d'aquests temporals, es produeixen les característiques afluències de tones de fulles mortes a les platges, que juguen un paper determinant en la protecció de la platja. Les fulles noves comencen a brotar utilitzant com a energia el midó sintetitzat en els mesos de primavera - estiu i emmagatzemat als rizomes. La pradera apareix espaiosa i poc frondosa en perdre les fulles mes velles. Creixen les fulles noves, curtes i netes, sense organismes epibionts (aquells que creixen i viuen damunt la superfície de la fulla), llavors la prada adquireix un aspecte saludable.
Aquesta és la fase juvenil de les fulles, la qual durarà
fins el mes de març. En aquest període les fulles experimentaran
un creixement lent.
És a la tardor quan s'inicia la floració. A les Balears
les primeres flors apareixen al començament del mes d'octubre
a les praderes mes superficials i és possible d'observar-la fins
el març, ja que no totes les praderes floreixen al mateix temps.
Encara que no es coneixen els mecanismes que regulen la floració,
sembla evident que la profunditat i la temperatura influeixen en aquest
fenòmen.
Flor de posidonia
Hivern. En aquesta època és quan el creixement
de les fulles noves aparegudes a la tardor és mes lent, quasi
alentit, coincidint amb les temperatures més baixes de l’any.
Continua el procés de floració de les praderes i el lent
creixement de les fulles noves, sempre a costa del midó acumulat
en els rizomes durant l'estiu.
Al final de l’hivern es poden veure els primers fruits. Normalment
aquests no son viables i moriran necrosats per les baixes temperatures.
Primavera. En aquesta època el creixement es
va activant a mesura que va ascendint la temperatura de l'aigua. Es
tracta de l'època de maduresa, i les fulles hi assoliran una
gran longitud i oferiran un aspecte espès i frondós a
la prada. La prada apareix verda intensa i encara tenen pocs epibionts
que recobreixin les fulles.
Entre abril i el maig es produeix la germinació dels fruits,
que han anat madurant des de finals de hivern. A partir de la llavor
brollen plàntules de posidonia de 8-10 cm que estan a la deriva
damunt el fons intentant de fixar-se al substrat.
Estiu.
Durant els mesos càlids una munió d'organismes (hidrozous,
briozous, moluscs, etc.) es fixen progressivament damunt les fulles
fins a recobrir-les totalment. Són els organismes epibionts.
Durant aquest procés, les fulles van adquirint un color blanquinós
per la profusió dels organismes que les recobreixen. El creixement
que experimenten les fulles en aquest estat és mínim,
degut a la crosta que creen els organismes, la qual impedeix a la fulla
dur a terme la fotosíntesi. Les fulles van adquirint un color
bru fins que finalment es produeix la seva mort. Amb els primers temporals,
la fulla es desprendrà de la planta per la lígula.
Durant l'estiu la pradera té un aspecte poc saludable, degut
a l’aspecte de les seves fulles de color blanc i bru.
La caiguda de fulles s'esdevé durant tot l'any, però és
a l'estiu quan es produeix d'una manera massiva.
La
reproducció sexual
La reproducció sexual la realitza la planta gràcies a
les flors, on es disposen els òrgans sexuals masculins (estams)
i, els femenins (pistils). La fecundació es produeix quan el
pol·len dels estams assoleix els pistils, transportat pel mateix
corrent marí. Perquè això sigui possible, els estams
produeixen un pol·len viscós i filamentós de perfils
dentats, capaç de viatjar amb el corrent per arribar als pistils
d'una planta a l'altra. Un cop fecundada començarà el
procés de formació de la llavor.
Però, si hem vist que les praderes es formen a partir del creixement
en horitzontal de les plantes (reproducció vegetativa), quin
sentit té la reproducció sexual?, per a què serveixen
les llavors si la planta es pot estendre sense necessitar-les?
Raonaments com aquests, unit al fet que la floració de la posidonia
és un fet infreqüent, poden induir a concloure que la reproducció
sexual no té gran importància per a la supervivència
de la posidonia. Però res mes lluny de la veritat: amb el procés
de formació de llavors s'obren uns horitzons per a la posidonia
implantejables des de la reproducció vegetativa:
-
Els corrents transporten les llavors, i possibiliten a la posidonia de propagar-se a través de grans distàncies i colonitzar nous hàbitats.
-
Permet l'intercanvi genètic entre praderes, factor vital per a l'evolució i la supervivència de la planta. La determinació dels patrons genètics, ha permès demostrar la variabilitat genètica dins de Posidonia oceanica. Dins d' aquesta espècie, podem parlar de varietats que sorgeixen davant les diferents condicions ambientals en les quals es desenvolupa cada pradera: aigües mes o manco tèrboles, major o menor sedimentació, diferents temperatures, etc. El conjunt d'aquestes varietats dins de la mateixa espècie i el possible intercanvi d'informació genètica entre elles, constitueix la veritable riquesa evolutiva que permet adaptacions a ambients lleugerament distints.
En el medi terrestre,
les plantes desenvolupen tot tipus de mecanismes enginyosos per disseminar
les llavors: estructures que els permetin volar amb el vent, utilitzen
animals que les ingereixen, etc. Com se les enginya la posidonia per
disseminar les seves llavors en el medi aquàtic?
Si disseccionam un fruit veurem que la llavor esta envoltada d'una
paret carnosa denominada pericarpi, que té la missió
de proporcionar al fruit una densitat relativament baixa. Això
permet que el fruit, un cop madur, en separar-se de la planta ajudat
per l'onatge, ascendeixi a la superfície, gràcies a
la flotabilitat que li confereix el pericarpi. Durant dies viatjarà
a mercè dels corrents fins que el pericarpi es descompon i
la llavor que té flotabilitat negativa, cau al fons. Un cop
submergida comença la germinació. En 2-3 setmanes la
plàntula tendrà uns 8 centímetres de longitud
i ja es diferencien clarament les fulles, la tija i les arrels. Com
molts d'altres processos reproductius, el seu èxit es basa
en la producció de milers de llavors, ja que molt poques assoleixen
les condicions òptimes per desenvolupar-se: lluminositat, temperatura,
naturalesa del fons, etc. La majoria de les llavors arribaran a les
platges o es perdran a alta mar.
L'ambient propici on
la posidonia assoleix el seu òptim desenvolupament és
a llocs d'aigües transparents. A major transparència, major
és el poder de penetració dels raigs solars que són
els que proporcionen a la planta l'energia necessària per sintetitzar
matèria orgànica mitjançant el procés de
fotosíntesi. La llum és, per tant, un dels factors que
regulen la presència de la posidonia. El límit inferior
de les praderes de posidonia sol situar-se entorn als 30-40 m, encara
que a les aigües mes clares pot arribar fins als 80 m, i excepcionalment
als 100 m en alguns llocs d'aigües molt transparents de les Illes
Balears. Certs autors afirmen que aquestes praderes vives profundes
son relíquies d'èpoques passades, quan el nivell de la
mar estava situat per davall de l’actual. En aquestes condicions,
la densitat és baixa.
El límit superior de les praderes de posidonia ve regulat per
l'hidrodinamisme, és a dir, el règim de l'onatge. Les
ones esqueixen la planta i remouen el fons, de manera que els vegetals
no poden sobreviure. A les praderes situades a cales protegides de l'onatge,
les plantes afloren fins a la mateixa superfície, com succeeix
per exemple a sa Nitja, al nord de Menorca. No obstant això,
el límit superior sol estar, per regla general, en els 3-5 m
de profunditat, on l'onatge ja no és tan fort com per arrabassar
les plantes del fons.
Quant al substrat, la posidonia és present tant en fons tous
de granulometria variable (arenes fines, arenes gruixudes, arenes fangoses,
etc.) com en superfícies rocoses. Els requisits que necessita
és que es tracti d'un veritable sòl i que aquest contingui
una certa quantitat de matèria orgànica. La temperatura
òptima per al seu desenvolupament és la compresa entre
15 i 20 graus, i no tolera les variacions de salinitat.
Així mateix, les praderes de posidonia només prosperen
en aigües netes i sanes, és a dir, de bona qualitat ambiental.
Això fa que siguin molt sensibles a les activitats humanes. La
pol·lució del medi provoca la seva regressió d'una
manera immediata. Per això, la presència de praderes de
posidonia en un lloc donen fe de la bona qualitat de les seves aigües.
El millor segell de qualitat que una costa pot exhibir, mes enllà
que qualsevol tipus de bandera o cimbell, és la presencia de
praderes de posidonia ben conservades.
Contaminació de l’aigua del mar
Bona part dels residus fruit de l’activitat humana acaben de forma directa o indirecta a la mar, i poden produir diferents impactes sobre els prats de posidònia.
Les botelles buides, els plàstics,
la ferralla... embruten els fons. Els sediments procedents del litoral
(emissaris, abocaments...) augmenten la terbolesa de l’aigua
minvant la quantitat de llum aprofitable per la planta. Les aigües
residuals i els fertilitzants provoquen l’augment dels nivells
de nutrients i de matèria orgànica, l’oxidació
de la qual redueix la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua,
cosa que pot tenir greus conseqüències per als alguers.
-
Pesca d’arrossegament
L’exercici de la pesca d’arrossegament amb barques de bou i similars sobre els alguers, activitat il·legal en la pràctica, produeix l’obertura de clarianes en els prats, degut a l’arrabassament de gran quantitat de feixos i, fins i tot, de mates senceres. També augmenta la terbolesa de l’aigua, en tornar a suspendre els sediments, disminuint així la quantitat de llum que arriba a la planta.
-
Dragats Moltes activitats que es duen a terme al litoral, com els dragats per a la construcció de ports i espigons, l’extracció i abocament d’arena, fangs,..., augmenten la quantitat de partícules en suspensió que quan es dipositen al fons poden tapar les plantes de posidònia. En altres casos, els dragats poden deixar al descobert les arrels de les mates de posidònia que queden exposades a l’onatge i poden així rompre’s amb facilitat.
-
FondeigPermanentLes cadenes dels fondeigs permanents que de manera continuada s’arrosseguen per damunt de la posidònia, llauren el prat, seguen fulles i feixos, i acaben per obrir clarianesPuntual
A les cales i badies protegides de l’onatge, les més freqüentades per les barques, l’acció mecànica de les àncores en arrancar fulles i rizomes, pot arribar a arrabassar mates de posidònia.