Objectius:
L'objectiu final d'aquest estudi és l'elaboració d'un Pla
d'Acció per a la Conservació del dofí mular (Tursiops
truncatus) a les Illes Balears. Per a això es van identificar a
la proposta tres objectius específics prioritaris: (1) determinar
el nombre d'exemplars present a cada àrea, (2) establir el grau
d'aïllament i la trajectòria demogràfica dels diferents
grups, i (3) a les principals àrees, avaluar l'efecte de les arts
de pesca i altres factors d'amenaça.
Mètodes emprats:
S'han utilitzat dues metodologies distintes: censos aeris i fotoidentificación.
Determinació del nombre d'exemplars
Censos aeris
Amb l'objectiu d'avaluar les poblacions de dofí comú (acció
F.7) i tortuga boba (acció F.6) es van realitzar tres campanyes
de vols que van cobrir en la seva totalitat les aigües de la plataforma
continental de l'Arxipèlag Balear. Es van recórrer un total
2780,54 milles nàutiques realitzant un total de 19 avistaments
de dofí mular, encara que també van ser albirades altres
espècies de cetacis. Durant els avistaments realitzats durant la
campanya de fotoidentificación es van registrar els temps d'immersió
i els ritmes respiratoris dels grups de dofins per a realitzar les correccions
pertinents aplicables als censos aeris.
Figura 7.1:
Fotoidentificación (marcatge-recaptura)
La fotoidentificación és el procés pel qual un animal
és fotografiat i posteriorment identificat i diferenciat de la
resta d'individus de la seva mateixa espècie, a partir d'examinar
les fotografies i detectar la presència de marques (generalment
naturals) presents en el seu cos. En el cas dels dofins, les marques utilitzades
per a diferenciar i identificar un animal es troben en l'aleta dorsal.
S'han fet quatre campanyes de avistaments i fotoidentificación
en aigües de l'arxipèlag balear: durant els mesos de Juny,
Juliol i Setembre del 2002, de mitjan de Març a mitjan Juliol del
2003, de mitjan de Març a la fi de Juny del 2004, i al març
de 2005. Per a l'estima de població a partir de la fotoidentificació
es va usar el programa MARK v.4.1, desenvolupat per White i Burnham (Colorado
State University) al 1999 per a l'aplicació de models de marcatge-recaptura.
Grau d'aïllament i trajectòria demogràfica
Els moviments locals i del grau d'aïllament de les distintes subpoblaciones
a les Illes Balears es va establir sobre la base de l'anàlisi de
les dades de fotoidentificació. Així mateix, es van analitzar
mostres de pell i greix, d'animals encallats i de vius, per a determinar
el contingut i perfil dels compostos organoclorats, isòtops estables
i perfil genètic. Els resultats es van comparar amb els existents
en altres poblacions de dofí mular tant Atlàntiques com
Mediterrànies per a establir el grau d'aïllament de la població
Balear.
L'efecte de les arts de pesca i altres factors d'amenaça
La pesca suposa una amenaça tant en termes de mortalitat/captures
incidentals, com pel que fa a agressions directes per part dels pescadors
que veuen als dofins com competidors directes que els produeïxen
danys en les arts i disminueïxenel volum de captures. S'han realitzat
300 enquestes i més de 200 embarcaments per a avaluar el problema
de la interacció entre l'activitat pesquera i els dofins. Per altra
banda, es va emprar un dispositiu de detecció acústica (Porpoise
Detector o POD), que és un petit ordinador submergible connectat
a un hidròfon, que permet avaluar la presència de dofins
i la seva interacció amb les xarxes de pesca. El POD emprat va
ser el fabricat per Chelonia –Marine Conservation Research, Regne
Unit i es va utilitzar per a avaluar la interacció a les activitats
pesqueres que els primers estudis van indicar que resultaven més
conflictives amb els cetacis: el trasmall emprat per a la pesca del moll
(Mullus surmuletus) i la sípia (Sípia officinalis). L'avaluació
es va fer a la badia de Alcudia al setembre i octubre del 2001 per a la
pesca del moll, i a Ciutadella als mesos de febrer i març del 2002
per a la pesca de sípia.
També es van determinar els nivells de contaminants
organoclorats en els teixits del dofí mular mitjançant anàlisi
de biòpsies obtingudes d'animals vius i teixits recol•lectats
en exemplars encallats morts. Les mostres van ser analitzades per cromatografía
de gasos i detecció per captura electrònica.
Implicació dels clubs esportius i educació ambiental
ANADE (Associació d'Instal•lacions Nàutic Esportives
de Balears) i la Direcció general de Ports de les Illes Balears
van oferir la seva col•laboració per a l'organització
de les conferències d'educació ambiental i divulgació
del projecte.
Amb la finalitat de fer participar als usuaris del mar en la recollida
de dades sobre avistamients així com implicar a la població
en l'obtenció de fotografies dels grups de dofins, es van realitzar
als ports esportius més importants de l'arxipèlag una sèrie
de conferències informatives per a donar a conèixer el projecte
als navegants i informar-los sobre les diferents espècies de cetacis
que poden ser trobades a l'arxipèlag Balear. Aquestes conferències
van ser acompanyades del lliurament i posada a disposició dels
navegants expedients
de avistament per a facilitar la recollida de dades i la identificació
de les diferents espècies potencialment presents en la zona. Aquest
expedient s'ha posat a la disposició de totes aquelles persones
que estiguin interessades, en la pàgina web del projecte en format
*.pdf. Gràcies a aquesta iniciativa, la premsa escrita es va fer
eco del projecte, ajudant a la seva divulgació.
Resultats
Determinació del nombre d'exemplars
Censos aeris
Dels resultats obtinguts es desprèn que la població probablement
és oberta permetent intercanvis de grups amb aigües peninsulars,
i que l'abundància de dofins mulars va variar de 727 (CV=0,47)
a la primavera a 1333 (CV=0,44) a la tardor.
Fotoidentificación
En total, es van recórrer 12478 Km., realitzant-se un total de
142 avistamientos de les següents espècies: Rorcual comú
(Balaenoptera physalus) (2), Catxalot (Physeter macrocephalus) (1), Cap
d’olla comú (Globicephala melas) (1), Dofí de Risso
o Cap d’olla gris (Grampus griseus) (8), Dofí llistat (Stenella
coeruleoalba) (17), i Dofí mular (Tursiops truncatus) (113). (veure
figura F-7.2 i taula F-7.3, annex F7.doc)
L'esforç realitzat de fotoidentificación
ha resultat, una vegada desestimades les imatges de baixa qualitat o repetitives,
en un total de 5208 diapositives catalogades. L'anàlisi detallada
de totes aquestes imatges ha suposat la creació d'un catàleg
que inclou 252 individus identificats a partir de marques naturals. D'ells,
100 han estat recapturats (identificats en dies distints). S'ha detectat
una forta interacció amb els vaixells d'arrossegament, sent identificats
un total de 95 dofins interaccionant amb vaixell d’arrossegament,
al manco en una ocasió. Per a la totalitat de zones cobertes durant
les tres campanyes de fotoidentificación realitzades, es va obtenir
una estima de Ntotal = 700 dofins (Var Ntotal = 490).
Figura 7.4
Grau d'aïllament i trajectòria demogràfica
L'anàlisi de les fotografies realitzades durant les campanyes de
fotoidentificación mostra que la composició i la grandària
dels diferents grups no és estable, sinó que canvia freqüentment
indicant que aquesta població està caracteritzada per un
model de fissió-fusió, igual que succeïx amb la majoria
de les poblacions d'aquesta espècie estudiades en diferents zones
del globus. A més, s'han trobat evidències d'una elevada
fidelitat dels individus cap a les zones que habiten, encara que en alguns
casos s'han detectat moviments entre Mallorca i Menorca. Els resultats
de l'anàlisi de composts organoclorats i d'isòtops estables
ens van confirmar la diferenciació entre les poblacions ibèriques
atlàntica i mediterrània. Per altra banda no s'ha pogut
establir una diferenciació clara entre els animals peninsulars
mediterranis i els de l'arxipèlag quant a isòtops estables
i solament unes lleugeres diferències quant a perfil dels compostos
organoclorados, pel que deduïm una lleugera segregació entre
ambdues comunitats però amb un probable grau d'intercanvi entre
els seus individus. Així mateix, s'ha establert que la població
del Mediterrani està aïllada de la de l'Atlàntic, on
s'han diferenciat dues subpoblacions: una costanera i l'altra pelágica,
sent aquesta última la més propera a la població
mediterrània.
Figura 7.5:
L'efecte de les arts de pesca i altres factors d'amenaça
S'ha comprovat que la interacció més intensa té lloc
en xarxes de trasmall, especialment durant les temporades de sípia
i moll, a les quals els dofins produeïxen danys importants que causen
pèrdues econòmiques al col•lectiu de pescadors, i
en ocasions es produeïxen captures incidentals quan algun dofí
queda embullat a les xarxes. També es va observar un alt grau d'interacció
amb les barques d'arrossegament, encara que en aquest cas no es produeïxen
danys a les xarxes ni captures incidentals.
Les anàlisis de compostos organoclorats, van indicar
que la concentració en greix de dofí mular és molt
elevada i excedeix els límits generalment considerats com segurs.
Això s'explica pels elevats nivells de pol•lució del
Mediterrani occidental, que en el cas del dofí mular s'agreugen
pels seus hàbits costaners i depredadors. Se sap que alguns d'aquests
contaminants alteren els mecanismes reproductius i de creixement dels
mamífers marins i deprimeixen el seu sistema immunitari. Per aquests
motius es recomana fer els esforços màxims per a reduir
les emissions de productes contaminants persistents.
Resultats globals de l'acció:
S'ha elaborat el Pla d'Acció
per a la Conservació del Dofí Mular en les Illes Balears,
complint amb l'objectiu final d'aquesta acció. S'ha respost a les
preguntes plantejades al principi del projecte: (1) s'ha estimat la mida
de la població a través de dues metodologies distintes (transectes
aeris i fotoidentificació); (2) s'ha determinat, a partir de l'anàlisi
de compostos organoclorats i d'isòtops estables, la diferenciació
entre les poblacions ibèriques atlàntica i mediterrània,
establint-se una lleugera segregació entre els animals peninsulars
mediterranis i els de l'arxipèlag; (3) s'ha establert que la composició
i la grandària dels grups canvia freqüentment, estant aquesta
població caracteritzada per un model de fissió-fusió;
(4) s'han trobat evidències d'una elevada fidelitat dels animals
cap a les zones que habiten, encara que en casos puntuals s'hagin detectat
moviments entre Mallorca i Menorca; (5) s'ha comprovat que la interacció
més intensa amb arts de pesca té lloc a xarxes de trasmall,
especialment durant les temporades de sípia i moll, produint-se
danys importants a les xarxes, pèrdues econòmiques al col•lectiu
de pescadors i, ocasionalment, captures incidentals; (6) per a aquesta
espècie, en aigües mediterrànies, s'han trobat uns
nivells de compostos organoclorats i metalls pesats per sobre dels considerats
com segurs; finalment, (6) s'han realitzat conferències d'educació
ambiental i divulgació del projecte i s'han proporcionat expedients
de avistamient per a involucrar a les embarcacions d'esbarjo, als principals
clubs nàutics i marines de l'arxipèlag.
Beneficis per als LICs i/o per a l'espècie
L'estudi realitzat ha proporcionat un coneixement sobre l'estat de la
població de dofí mular en l'Arxipèlag Balear, del
que fins al moment no es disposava. Ha permès l'elaboració
de Pla d'Acció per a la Conservació de l'espècie,
en el qual es proposen les accions a seguir en el futur.
Atesa la seva limitada extensió, alguns dels LICs presenten poca
relevància per a la conservació de l'espècie en aigües
balears, ja que es tracta d'uns animals que encara que, com s'ha descrit
presenten una certa fidelitat cap a les zones que habiten, les seves àrees
de campeig són bastant extenses. No obstant això, en altres
casos, com al de l'arxipèlag de Cabrera o el de les badies de Alcudia
i Pollença, els LICs són determinants per a la conservació
de l'espècie. Els resultats del present projecte proporcionen dades
desconegudes fins al moment i que serviran de referència per a
futurs estudis que haurien de realitzar-se de manera periòdica
per a monitorejar com evoluciona la població de dofí mular
de l'Arxipèlag Balear. En el Pla d'Acció per a la Conservació
de l'espècie en aigües balears, queden reflectides les diverses
accions que haurien de tenir-se en compte en futures iniciatives.
|