Acció E4. Xarxa de monitorització. | |
Soci responsable: Direcció general de Pesca. | |
Objectius
i planificació: Els objectius de la Xarxa són: 2. Establiment d'una Xarxa de Monitorització de les praderes de P. oceanica en col•laboració amb bussejadors voluntaris 3. Implicació Social al projecte. Creació d'una Xarxa de voluntaris 4. Identificació d'indicadors primerencs del declivi de les praderes Desenvolupament: Fins a la finalització del projecte s'havien instal•lat un total de 34 estacions a Balears: 17 a Mallorca, 13 a Menorca, 2 a Eivissa i 2 a Formentera. Van col•laborar 14 clubs de busseig, 9 a Mallorca, 2 a Eivissa i 1 a Formentera. A més, van participar en el projecte altres entitats com la Federació Balear d'Activitats Subaqüàtiques (FBAS), voluntaris de Protecció Civil, estudiants voluntaris de la UIB i voluntaris del cos de bombers. De manera especial es va dur a terme una intensa col•laboració amb l’Institut Menorquí d´Estudis (IME) amb el qual es van realitzar les campanyes corresponents a la illa de Menorca. De la mateixa manera, van col•laborar amb el projecte les institucions que representen als espais protegits de la nostra comunitat, els tres parcs naturals: PN de Llevant, PN de Ses Salines i PN de Cala d´Hort; les quatre reserves marines: RM Badia de Palma, RM de Migjorn, RM del Nord de Menorca i RM de Freus d´Eivissa i Formentera. En total van participar 110 bussejadors voluntaris, a més del personal dels clubs de busseig, vigilants dels parcs i les reserves marines. La creació de la Xarxa de Monitorització de praderes de Posidònia oceanica a les Illes Balears neix front la necessitat de determinar el seu estat de salut i gestionar-les per a així poder conservar aquest valuós ecosistema marí. Aquesta iniciativa s'està portant a terme des de l'any 2002 gràcies a la col•laboració de diverses institucions, clubs, escoles i persones sensibilitzades amb el medi ambient que permeten millorar la qualitat dels nostres fons marins. Per tant, per a l'execució d'aquest projecte, ha estat, és i serà necessària la implicació de tots. Vos animam a contactar amb nosaltres i accedir a les guies de metodologia
(guia de monitorització
i guia de fullaca
i fruits) per així participar amb la important tasca de consevació
d´un dels ecossistemes més determinants de la mediterrània. Línees de treball. Es va crear la Xarxa de Monitorització amb la finalitat de fer el seguiment periòdic d'una sèrie d'estacions de mostreig situades en les praderies de les zones LIC de les Illes Balears. En aquestes estacions es controlan una sèrie de
paràmetres ambientals propis de les praderies i també relatius
a la qualitat ambiental de la zona. Tot això, gràcies a
la col·laboració voluntària d´uns 100 bussejadors
que gradualment i amb el seu interés fan possible aquest projecte.
La pèrdua estacional de les fulles de Posidonia origina acúmuls a les zones costaneres a causa de la dinàmica local dels corrents i l´onatge. Aquestes restes són vinculants per tal de mantenir l´equilibri sedimentari de les platges. Per una altra banda, durant l´època de floració es determinarà l´èxit de la pol·linització, donant com a resultat l´aparició de fruits a les nostres platges. La quantificació i diferenciació d´aquests fruits ens pot ajudar a esbrinar el nivell de viabilitat dels mateixos. Per això, s´ha posat en funcionament una
xarxa de voluntariat constituida principalment per estudiants de la Universitat
de les Illes Balears. Fig 1. Estacions creadas el 2002-2003 Nota: Per obtenir més informació de l'estació simplement
s'ha de fer click al nom de la zona on està instal·lada
aquesta. Resultats: A pesar que encara es tenen poques dades, ja hem obtingut alguns resultats preliminars, com els que es presenten a continuació respecte a la densitat de la planta a les diferents estacions. S'observa una tendència natural a les estacions a la disminució de la densitat de la planta a mesura que augmenta la profunditat, com a conseqüència de la disminució natural de la llum amb la profunditat. Però algunes d'elles tenen densitats baixes per la profunditat a la qual es troben. A mesura que s'obtinguin més dades és possible que aconsseguim identificar els causants d'aquest desajust, o si per contra són valors normals en aquesta zona. En el gràfic superior pot observar-se la distribució dels valors de densitat de feixos en funció de la profunditat de les 34 estacions estudiades fins al moment. Cada any s'ha realitzat el seguiment de totes les estacions ja instal•lades i s'ha promogut la instal•lació de noves estacions a totes les illes. D'igual forma s'han anat ampliant els paràmetres que es valoren a les estacions en funció dels resultats i de la disponibilitat dels voluntaris. Gràcies al desenvolupament de l'Acció E.4 no només s'han controlat les praderes de P. oceanica de les estacions, sinó que s'ha realitzat una àmplia vigilància del litoral balear com complement de l'Acció D.2 de recerca de noves colònies de Caulerpa taxifolia i altres algues invasores. L'Acció E.4 s'ha desenvolupat de forma satisfactòria al llarg del projecte i a l'actualitat la Xarxa de voluntariat està implantada a totes les illes Per al futur està previst continuar amb el seguiment de totes les estacions ja instal•lades i la instal•lació de noves estacions a totes les illes. D'igual forma està previst ampliar els paràmetres que es valoren a les estacions en funció dels resultats i de la disponibilitat dels voluntaris. Atès el grau de monitorització assolit i les dades obtingudes, es considera que aquesta acció ha arribat als objectius marcats inicialment per a aquesta acció. |