Personal de l'IMEDEA participant:
Carlos M. Duarte, Professor d'Investigació CSIC; Núria Marbà, Científic Titular CSIC; Jorge Terrados, Científic Titular CSIC; Txetxu Arrieta, Posdoc; Cristina Barrón, doctoranda; Elena Díaz, doctoranda; Neus Garcías, doctoranda; Raquel Vaquer, doctoranda; Juan Carlos Alonso, Tècnic de plantilla; Regino Martínez, Tècnic contractat; Rocío Santiago, Tècnic contractat; Elena Varela, Posdoc visitant de la Universidade do Algarve.

Objectius:
L'avaluació prèvia proporcionarà informació inicial sobre l'estabilitat, demografia i previsible evolució (estacionari, en recessió o en progressió) de l'hàbitat en les àrees de reserva, de la mateixa manera identificarà l'estat inicial per al posterior seguiment de l'efecte reserva.

Planificació i desenvolupament:
Per a executar aquesta acció es van realitzar 25 campanyes de mostreig a Mallorca de 1 dia, 7 campanyes de mostreig a Cabrera de 4 dies, 1 campanya de mostreig a Menorca de 5 dies, 1 campanya de mostreig a Eivissa de 6 dies, 3 campanyes de mostreig a Formentera de 5 dies, 3 campanyes de mostreig a la Comunitat Valenciana de 6 dies i 8 campanyes de mostreig a Catalunya de 1 dia. En cada campanya de mostreig van participar entre 3 i 5 persones. Entre 2 i 4 persones van processar les mostres recol•lectades, dedicant 3 dies a cada pradera mostrejada.

Durant els anys 2000 i 2002 es van instal·lar 3 parcel·les permanents d'entre 0.09 m2 i 0.72 m2, en les quals tots els feixos es van marcar amb una brida, en 35 praderes de Balears, 77 % en zones LIC, i en 9 en praderes de la costa peninsular espanyola. En l'any 2002, es recontaren els feixos de les parcel·les de 28 praderes (19 de Balears i 9 de la costa peninsular), i.e. praderes en les quals s'havien instal·lat les parcel·les un any enrere, identificant el nombre de feixos supervivents i nous (Fig. 1). A més, en 24 praderes (20 de Balears i 4 de la costa peninsular) es van recol·lectar uns 200 feixos amb els quals es va reconstruir el creixement i la dinàmica demogràfica dels feixos en les mateixes praderes entre els anys 1970 i 2001 .
En el laboratori, es van datar tots els feixos recol·lectats, es van mesurar la longitud i nombre de entrenusos de rizoma entre feixos connectats, i sota la lupa binocular es van amidar la seqüència de longituds internodals en els 5 rizomes verticals vius més vells. A partir de les mesures realitzades en el laboratori es va reconstruir la dinàmica demogràfica (i.e. taxa de neixement, taxa de mortalitat, taxa de creixement net de la població) dels feixos, la taxa de creixement dels rizomes verticals i horitzontals i la producció foliar dels feixos durant les últimes 3 dècades. A partir dels censos de feixos en les parcel·les permanents es van calcular estimes de densitat de feixos i les taxes demogràfiques (i.e. taxa de neixement, taxa de mortalitat, taxa de creixement net de la població) de feixos recents. La taxa de creixement net de la població equival al balanç entre la taxa de neixement i de mortalitat, revelant que la pradera està en estat estacionari, en recessió o en expansió quan és zero, negativa o positiva, respectivament.
Els resultats dels censos de feixos demostren que durant el període 2000-2002 la taxa de reclutament de feixos va ser insuficient per a compensar la taxa de mortalitat en el 56 % de les praderes, revelant una tendència generalitzada de les praderes de Balears, igual al que ocorre en la costa peninsular espanyola, al declivi (Taules 1,2). L'estudi va revelar diferències regionals en l'estat actual de les praderes. La majoria de les praderes de zones LIC estudiades a Mallorca i Cabrera estaven actualment en recessió, mentre que les de Formentera estaven estables (Taula 1), on la taxa de mortalitat de feixos era mínima. Els feixos de P. oceanica de les praderes estudiades eren extremadament longeus, variant la seva vida mitja entre 2.6 anys i 60.4 anys, sent en terme mitjà de més d'una dècada (11.5 anys). Les lentes taxes de reclutament i la densitat de feixos en les praderes van revelar que el temps de renovació de la població de feixos variava entre 6.7 anys i 130 anys, assumint que les taxes de reclutament i mortalitat de feixos es mantinguessin com les actuals.

Submarinista censant els feixos de Posidònia oceanica en la pradera des Castell, Illa de Cabrera

La comparació del balanç demogràfic de feixos de les praderes estudiades actual (2000-2002) amb el de les últimes 3 dècades va revelar que l'estat de P. oceanica havia empitjorat en el 43 %, millorat en el 28 % i mantingut similar en el 28 % de les praderes de les LIC de Balears (Taula 1). En canvi, l'estat de P. oceanica havia empitjorat en el 100 % de les praderes de la costa de la Comunitat Valenciana estudiades (Taula 2). Els resultats per a cada zona LIC es descriuen en detall en el document “Acció A.4: Estudi preliminar sobre la demografia de les praderes de Posidònia” lliurat a la comissió al finalitzar l'acció i adjunt com annex de la memòria final.

Taula 1. Estat de les praderes de Posidònia oceanica en les LIC de Balears actual (i.e. entre 2000 i 2002) i durant les últimes 3 dècades. nd indica que no hi ha estimes. La falta d'estimes de l'estat actual de P. oceanica es deu a la perduda de les parcel•les instal•lades o que durant el període de l'acció solament es van instal•lar les parcel•les.

Taula 2. Estat de les praderes de Posidònia oceanica en zones no LiC de Balears i costa de la Comunitat Valenciana i Catalunya. nd indica que no hi ha estimes. La falta d'estimes de l'estat actual de P. oceanica es deu a la perduda de les parcel•les instal•lades o que durant el període de l'acció solament es van instal•lar les parcel•les.

Aplicació dels resultats de l'acció A.4. al projecte

Els resultats d'aquesta acció proporcionen per primera vegada una avaluació de l'estat de les praderes de Posidònia oceanica en les LIC de Balears. Aquest estudi va servir com línia de base per a posteriorment avaluar l'efecte de les mesures de protecció-conservació implementades en l'estat de salut de P. oceanica en les LIC de Balears. Per tant, els resultats d'aquesta acció van proporcionar les dades inicials a l'acció F3 del projecte. Els resultats obtinguts en aquesta acció donen un diagnòstic fiable sobre l'estat de salut de les praderes de Posidònia oceanica en zones LIC de Balears. Els estudis realitzats en aquesta acció del projecte indiquen que l'estat de P. oceanica en les LIC de Balears estudiades és el següent (Per a més informació, consultar el document “Acció A.4: Estudi preliminar sobre la demografia de les praderes de Posidònia” lliurat a la comissió al finalitzar l'acció i adjunt com annex de la memòria final):

1. LIC Badia de Pollença: La pradera de P. oceanica en aquesta zona està en forta recessió. La taxa de creixement net de la població indica que, si les condicions ambientals actuals es mantenen, en només 5 anys la densitat de feixos de la pradera es reduirà a la meitat. A més, la densitat de feixos és baixa tenint en compte la profunditat a la qual creix la P. oceanica estudiada, el que indica que possiblement la situació de declivi no és recent. La presència de Caulerpa prolifera en aquesta pradera suggereix l'existència de anoxia i intensa activitat bacteriana, alimentada per l'aport de matèria orgànica, en els sediments sobre els quals creix P. oceanica, condicions ambientals que podrien ser la causa de la recessió detectada en aquesta pradera de P. oceanica.

2. LIC Badia d'Alcúdia: El balanç demogràfic en l'estació d'estudi indica que la pradera de P. oceanica està en fase estacionària. La bona salut actual de la pradera de P. oceanica es reflecteix també en els valors (normals) de densitat de feixos que presenta. No obstant això, la presència de C. prolifera en la pradera indica que en un futur pròxim la qualitat del sediment podria deteriorar-se, desenvolupant-se condicions ambientals perjudicials per a la salut, i la persistència, de la pradera de P. oceanica.

3. LIC Costa de Llevant: La pradera de P. oceanica en aquesta zona està en recessió. La taxa de creixement net de la població indica que, si les condicions ambientals actuals es mantenen, en només 6.3 anys la densitat de feixos de la pradera es reduirà a la meitat. A més, la densitat de feixos és baixa tenint en compte la profunditat a la qual creix la P. oceanica estudiada, el que indica que possiblement la situació de declivi no és recent.

4. LIC Cap Enderrocat-Cap Blanc: La densitat de feixos en la pradera de P. oceanica estudiada és una mica baixa quan es compara amb valors de densitat de feixos que presenten altres praderes de P. oceanica en profunditats similars de Balears. Això suggereix que les condicions ambientals d’aquesta zona podrien alterar negativament la pradera de P. oceanica. No obstant això, la falta d'estimes demogràfiques impedeix determinar amb certesa l'estat de la pradera de P. oceanica en aquesta zona.

5. LIC Cap Salines: La pradera de P. oceanica enfront de la Colònia St. Jordi en terme mitjà es trobava en una fase estacionària. No obstant això, es va detectar una elevada heterogeneïtat espacial en la dinàmica demogràfica de P. oceanica, observant-se zones de la pradera on la mortalitat de feixos era elevada al costat de zones en expansió. La densitat de feixos de la pradera de la Colònia St. Jordi era elevada, el que permet concloure que la pradera gaudia de bona salut. La pradera que es desenvolupa enfront del Cap Salines presentava un estat de lleugera recessió. Si les condicions ambientals de deteriorament es mantinguessin, la densitat de feixos en aquesta pradera es reduiria a la meitat en uns 8 anys. La recessió detectada en aquesta pradera, no obstant això sembla haver-se iniciat recentment, ja que la densitat de feixos en aquesta pradera era relativament elevada en comparació de la d'altres praderes de Balears creixent a una profunditat similar.

6. LIC de Cabrera: Les praderes estudiades de Cabrera, parc nacional en el qual es regula el nombre de visitants i fondeig d'embarcacions des de 1993, tendeixen a la recessió. En algunes zones de la Badia d'El Port, no obstant això, P. oceanica presentaven una dinàmica estable. La tendència generalitzada a la recessió detectada en ambdues badies indica la presència de factors ambientals, tant derivats de la pressió antrópica com de pertorbacions naturals, que deterioren l'estat de salut de les praderes. Si les condicions ambientals es mantinguessin, les praderes en declivi en El Port reduirien la seva densitat a la meitat en uns 2.3 i 3.8 anys, mentre que la pradera de Santa María trigaria entre 3.5 i 7.3 anys a reduir a la meitat la seva densitat de feixos.
A pesar de la tendència generalitzada a la recessió que presentava P. oceanica en aquest LIC, les diferències en densitat de feixos entre les praderes de les dues badies estudiades suggereixen que el declivi de les praderes a Santa Maria s'ha iniciat recentment, mentre que en El Port la pradera està en recessió des de feixos diversos anys.

7. LIC de Tagomago: La pradera de P. oceanica d'aquest LIC gaudia d'una bona salut, que es reflectia en una densitat de feixos elevada i en un balanç demogràfic positiu, gràcies a la baixísima taxa de mortalitat de feixos que experimentava la pradera. Els resultats obtinguts demostren que aquesta pradera estava en expansió. Si les condicions ambientals es mantenen, la taxa de creixement de la població indica que en 7.7 anys la densitat de la pradera podria duplicar-se. La taxa d'expansió observada, no obstant això, només seria possible en les vores de les taques de vegetació, ja que a l'interior dels clons la densitat de feixos era ja màxima.

8. LIC Ses Salines d'Eivissa-Formentera: Les praderes de P. oceanica de la zona LIC d'Eïvissa -Formentera mostraven bon estat de salut, i es trobaven en estat estacionari a Cala Torreta, tendint a expandir-se a Illetes, i en lleugera recessió a Els Pujols. La pressió de fondejos d'embarcacions a la zona d'És Caló de’s Oli podria deteriorar l'estat de P. oceanica de la zona.

9. LIC Area Marina del Nord de Menorca: L'estima de densitat de feixos situa aquesta pradera entre les praderes de P. oceanica amb densitats elevades tenint en compte la profunditat a la qual creix. Això suggereix que la pradera de P. oceanica en aquesta zona gaudeix de bona salut.

10. LIC D'Addaia a s'Albufera: La densitat de feixos en la pradera estudiada d'aquest LIC és elevada en comparació a la densitat de feixos en altres praderes que colonitzen profunditats similars. Això indica que probablement aquesta pradera gaudeix de bona salut.

11. LIC Area Marina del Sud de Menorca: La densitat de feixos en la pradera estudiada d'aquesta LIC és l'esperada tenint en compte la profunditat a la qual es desenvolupa. És important assenyalar que la densitat de feixos en la pradera és bastant heterogènia, tal com reflecteix l'error estàndard de l'estima del valor mig de densitat de feixos. Això suggereix l'existència de factors ambientals (a determinar) que podrien alterar la salut de la pradera.

Els resultats identifiquen, per tant, un nombre important de praderes en regressió (LIC de Cabrera, Ses Salines d’Eïvissa-Formentera, Badia de Pollença, Costa de Llevant i Cap Salines), sobre les quals urgeix actuar per a evitar el seu deteriorament. Les actuacions necessàries per a alleujar la pressió que aquestes praderes sofreixen i permetre la seva recuperació i conservació es troben definides en altres actuacions del projecte LIC, com són la regulació del fondeig i el disseny de plans de gestió. En particular, s'ha suggerit que aquestes praderes haguessin de ser les primeres a les quals es regula l’impacte de les activitats humanes, entre elles, el fondeig d'embarcacions, i així s'ha fet. S'han de, a més, canalitzar els esforços de monitorització cap a aquestes praderes, de manera que s'ha d'animar la creació de cèl•lules de monitorització en aquestes praderes dintre de la Xarxa de Monitorització de praderes de Posidònia oceanica en Balears que ha iniciat la DGP. Des de l'any 2002, la DGP ha definit punts de seguiment de l'estat de P. oceanica en algunes d'aquestes zones LiC, així com en zones LiC de més recent creació i zones no LiC de Balears. En paral•lel, es treballa per a identificar les causes més importants d'aquesta regressió de praderes de Posidònia oceanica, ja que les activitats de conservació només poden ser efectives si actua sobre les causes del deteriorament, per al que és imprescindible conèixer quines són aquestes. Els resultats obtinguts en aquesta acció, per tant, han proporcionat informació essencial per a tenir en compte a l'hora d'elaborar els plans de gestió i desenvolupar les accions relatives a la regulació del fondeig en les LIC de Balears.

Productes:
Document “Acció A.4: Estudi preliminar sobre la demografia de les praderes de Posidònia”. Informe final dels resultats de l'acció.

L'objectiu d'aquesta acció es dóna per totalment aconseguit, atès que amb aquesta acció s'ha pogut desenvolupar l'acció F.3, relatiu a la modelització de la demografia de les praderes de Posidònia. De la mateixa manera aquest estudi ha contribuït de forma molt important a la millora del grau de coneixement sobre la pradera de Posidònia, els seus factors d'amenaça i els aspectes que contribueixen de forma més directa a la seva conservació tal com s'estableix en els objectius generals del projecte.