Objectius:
1. Estimes de població reproductora i anàlisi poblacional per modelització matricial i estocasticitat ambiental
2. Estimes de paràmetres demogràfics per modelització de captura-recaptura

I. fecunditat
II. dispersió
III. supervivència adulta

3. Anàlisi de l'ecologia trófica per metodologia d'isòtops estables. Relació de resultats en el marc del Mediterrani occidental, d'on es disposa de mostres simultànies d'un nombre considerable de poblacions.
4. Nivells de contaminació per metalls pesats, especialment de mercuri (Hg)
5. Anàlisi del turnover de colonització i extinció de poblacions en les LICs marines de Balears usant sèries temporals històriques i cadenes de Markov
6. PVA (Population Viability Anàlisis) i REVA (Risk Extinction assessment). Metodologia: modelització matricial, simulacions de Munti Carlo 7.
Diagnostico final de l'estat de conservació de les dues espècies i la seva relació amb les praderes de Posidònia

Desenvolupament:
S'ha procedit durant aquests anys de projecte a l'estudi de les poblacions d'aquestes espècies, tant dels seus efectius com de les seves variables demogràfiques, mitjançant la identificació d'individus i les parelles reproductores, observació a distància, ocupació de marques plàstiques llegides a distància i altres procediments. S'han complert gairebé tots els objectius proposats.

Resultats:
L'evolució del nombre de parelles reproductores per al conjunt de l'arxipèlag balear, i només tenint en compte els anys en els quals es va realitzar un cens complet, es mostra en la següent gràfica. Per a l'any 2003 en el qual no es va censar la illa de Menorca s'ha fet una aproximació a partir de les parelles comptabilitzades en aquesta illa en l'any anterior. Continua el descens progressiu del nombre de parelles reproductores que es va iniciar en l'any 2002.

Fig. 1: Parelles reproductores de Larus audouinii a Balears des de 1983

En els censos per illes del període 2002-2004 s'observa que la disminució del nombre de nidificants a Balears durant 2004 s'ha donat en similar proporció a les tres illes (taula 2).

Taula 1: Resultats per illes dels censos de gavina de Audouin del període 2002-2004

Quant als paràmetres reproductors recollits, la comparació de la proporció de nius de cada mida de posta entre les diferents zones de cria durant de 2002 a 2004 es mostra en la figura següent:

Fig. 2: Proporció de nius de cada mida de posta censats en Balears en els anys 2002, 2003 i 2004

S'observa clarament un augment progressiu de la proporció de nius a mesura que augmenta la mida de posta durant els dos primers anys, 2002 i 2003. En canvi durant el cens realitzat a 2004 s'ha observat un augment del nombre de postes de zero en detriment de les postes de tres, que solen ser les més abundants en aquesta espècie. Ja es va observar un retard en la fenología de posta durant 2003 respecte a 2002, com es va especificar en aquest mateix informe corresponent a l'any 2003, però aquest retard no es veu reflectit quant a la proporció de postes de diferent mida. Durant els recomptes de 2004 també s'havien apreciat colònies amb les postes retardades, de manera més accentuada encara que l'any passat. Les males condicions climatològiques de la primavera de 2004 podrien haver influït en aquest retard, encara que les causes directes no estan determinades. Hi ha indicis segurs de postes perdudes per causa d'un temporal a la Illa de’l Aire, on hi ha nuclis que no van arribar a refer-se després de la pèrdua de les primeres postes (R. Escandell, com. pers.).
Pel que fa al corb marí, les metodologies i l'esforç realitzat han estat diferents cada any, però sembla apreciar-se, encara que de manera merament orientativa, un descens anual progressiu en el nombre de parelles nidificants.

Taula 2: Comparanció dels resultats dels censos de Phalacrocorax aristotelis en el període 2002-2004 a la illa de Mallorca.

Com no es conta amb una sèrie llarga d'anys de dades, pogués ser que el punt de partida, el cens de l'any 2002, resultés excepcionalment bo, i que el nombre de parelles s'acosti més als recomptes dels dos últims anys. En qualsevol cas es necessita l'estima de més anys per a obtenir resultats concloents.

Es van obtenir dades de Pitiusas en els anys 2002 i 2003, però no es van cobrir les mateixes zones, pel que per a la comparanció tan sols s'ha representat la illa de Mallorca, l'única de la que es tenen dades contínues durant els últims tres anys. La informació de la ubicació dels nius es troba informatitzada i digitalitzada. Com ja s'ha comentat anteriorment ni l'esforç aplicat ni la metodologia han estat completament unificades durant tots els anys. Per això s'ha decidit reunificar la informació dels censos segons la quadrícula base de 10 x 10 Km. de la projecció UTM sobre Mallorca. Els resultats es mostren per anys i per categoria de nius: nius segurs, que són els comptabilitzats cada any amb evidències de cria (ja sigui per l'observació de pollastres o d'adults incubant), i els probables. Per a construir el mapa s'han sumat a aquesta categoria tant els nius buits com els que presentaven algun indici que pogués fer pensar que el niu havia estat ocupat aquest any. S'observa que les majors densitats es donen en la zona norest de la illa, a les zones d'Artà, i als caps de Pinar i Formentor. Una altra zona important de nidificació és la zona sud-oest de Mallorca, al sud de Cap Enderrocat. La punta sud de la illa és la que manté una gairebé nul•la ocupació durant els 3 anys.