Acció F7. Seguiment de la població de Tursiops truncatus.
Soci responsable: Fundació Bosch i Gimpera

Objectius:
L'objectiu final d'aquest estudi és l'elaboració d'un Pla d'Acció per a la Conservació del dofí mular (Tursiops truncatus) a les Illes Balears. Per a això es van identificar a la proposta tres objectius específics prioritaris: (1) determinar el nombre d'exemplars present a cada àrea, (2) establir el grau d'aïllament i la trajectòria demogràfica dels diferents grups, i (3) a les principals àrees, avaluar l'efecte de les arts de pesca i altres factors d'amenaça.

Mètodes emprats:
S'han utilitzat dues metodologies distintes: censos aeris i fotoidentificación.

Determinació del nombre d'exemplars

Censos aeris
Amb l'objectiu d'avaluar les poblacions de dofí comú (acció F.7) i tortuga boba (acció F.6) es van realitzar tres campanyes de vols que van cobrir en la seva totalitat les aigües de la plataforma continental de l'Arxipèlag Balear. Es van recórrer un total 2780,54 milles nàutiques realitzant un total de 19 avistaments de dofí mular, encara que també van ser albirades altres espècies de cetacis. Durant els avistaments realitzats durant la campanya de fotoidentificación es van registrar els temps d'immersió i els ritmes respiratoris dels grups de dofins per a realitzar les correccions pertinents aplicables als censos aeris.


Figura 7.1:

Fotoidentificación (marcatge-recaptura)
La fotoidentificación és el procés pel qual un animal és fotografiat i posteriorment identificat i diferenciat de la resta d'individus de la seva mateixa espècie, a partir d'examinar les fotografies i detectar la presència de marques (generalment naturals) presents en el seu cos. En el cas dels dofins, les marques utilitzades per a diferenciar i identificar un animal es troben en l'aleta dorsal. S'han fet quatre campanyes de avistaments i fotoidentificación en aigües de l'arxipèlag balear: durant els mesos de Juny, Juliol i Setembre del 2002, de mitjan de Març a mitjan Juliol del 2003, de mitjan de Març a la fi de Juny del 2004, i al març de 2005. Per a l'estima de població a partir de la fotoidentificació es va usar el programa MARK v.4.1, desenvolupat per White i Burnham (Colorado State University) al 1999 per a l'aplicació de models de marcatge-recaptura.

Figura 7.2:
Figura 7.3:

Grau d'aïllament i trajectòria demogràfica
Els moviments locals i del grau d'aïllament de les distintes subpoblaciones a les Illes Balears es va establir sobre la base de l'anàlisi de les dades de fotoidentificació. Així mateix, es van analitzar mostres de pell i greix, d'animals encallats i de vius, per a determinar el contingut i perfil dels compostos organoclorats, isòtops estables i perfil genètic. Els resultats es van comparar amb els existents en altres poblacions de dofí mular tant Atlàntiques com Mediterrànies per a establir el grau d'aïllament de la població Balear.

L'efecte de les arts de pesca i altres factors d'amenaça
La pesca suposa una amenaça tant en termes de mortalitat/captures incidentals, com pel que fa a agressions directes per part dels pescadors que veuen als dofins com competidors directes que els produeïxen danys en les arts i disminueïxenel volum de captures. S'han realitzat 300 enquestes i més de 200 embarcaments per a avaluar el problema de la interacció entre l'activitat pesquera i els dofins. Per altra banda, es va emprar un dispositiu de detecció acústica (Porpoise Detector o POD), que és un petit ordinador submergible connectat a un hidròfon, que permet avaluar la presència de dofins i la seva interacció amb les xarxes de pesca. El POD emprat va ser el fabricat per Chelonia –Marine Conservation Research, Regne Unit i es va utilitzar per a avaluar la interacció a les activitats pesqueres que els primers estudis van indicar que resultaven més conflictives amb els cetacis: el trasmall emprat per a la pesca del moll (Mullus surmuletus) i la sípia (Sípia officinalis). L'avaluació es va fer a la badia de Alcudia al setembre i octubre del 2001 per a la pesca del moll, i a Ciutadella als mesos de febrer i març del 2002 per a la pesca de sípia.

També es van determinar els nivells de contaminants organoclorats en els teixits del dofí mular mitjançant anàlisi de biòpsies obtingudes d'animals vius i teixits recol•lectats en exemplars encallats morts. Les mostres van ser analitzades per cromatografía de gasos i detecció per captura electrònica.
Implicació dels clubs esportius i educació ambiental
ANADE (Associació d'Instal•lacions Nàutic Esportives de Balears) i la Direcció general de Ports de les Illes Balears van oferir la seva col•laboració per a l'organització de les conferències d'educació ambiental i divulgació del projecte.
Amb la finalitat de fer participar als usuaris del mar en la recollida de dades sobre avistamients així com implicar a la població en l'obtenció de fotografies dels grups de dofins, es van realitzar als ports esportius més importants de l'arxipèlag una sèrie de conferències informatives per a donar a conèixer el projecte als navegants i informar-los sobre les diferents espècies de cetacis que poden ser trobades a l'arxipèlag Balear. Aquestes conferències van ser acompanyades del lliurament i posada a disposició dels navegants expedients de avistament per a facilitar la recollida de dades i la identificació de les diferents espècies potencialment presents en la zona. Aquest expedient s'ha posat a la disposició de totes aquelles persones que estiguin interessades, en la pàgina web del projecte en format *.pdf. Gràcies a aquesta iniciativa, la premsa escrita es va fer eco del projecte, ajudant a la seva divulgació.

Resultats
Determinació del nombre d'exemplars

Censos aeris
Dels resultats obtinguts es desprèn que la població probablement és oberta permetent intercanvis de grups amb aigües peninsulars, i que l'abundància de dofins mulars va variar de 727 (CV=0,47) a la primavera a 1333 (CV=0,44) a la tardor.

Fotoidentificación
En total, es van recórrer 12478 Km., realitzant-se un total de 142 avistamientos de les següents espècies: Rorcual comú (Balaenoptera physalus) (2), Catxalot (Physeter macrocephalus) (1), Cap d’olla comú (Globicephala melas) (1), Dofí de Risso o Cap d’olla gris (Grampus griseus) (8), Dofí llistat (Stenella coeruleoalba) (17), i Dofí mular (Tursiops truncatus) (113). (veure figura F-7.2 i taula F-7.3, annex F7.doc)

L'esforç realitzat de fotoidentificación ha resultat, una vegada desestimades les imatges de baixa qualitat o repetitives, en un total de 5208 diapositives catalogades. L'anàlisi detallada de totes aquestes imatges ha suposat la creació d'un catàleg que inclou 252 individus identificats a partir de marques naturals. D'ells, 100 han estat recapturats (identificats en dies distints). S'ha detectat una forta interacció amb els vaixells d'arrossegament, sent identificats un total de 95 dofins interaccionant amb vaixell d’arrossegament, al manco en una ocasió. Per a la totalitat de zones cobertes durant les tres campanyes de fotoidentificación realitzades, es va obtenir una estima de Ntotal = 700 dofins (Var Ntotal = 490).

Figura 7.4

Grau d'aïllament i trajectòria demogràfica
L'anàlisi de les fotografies realitzades durant les campanyes de fotoidentificación mostra que la composició i la grandària dels diferents grups no és estable, sinó que canvia freqüentment indicant que aquesta població està caracteritzada per un model de fissió-fusió, igual que succeïx amb la majoria de les poblacions d'aquesta espècie estudiades en diferents zones del globus. A més, s'han trobat evidències d'una elevada fidelitat dels individus cap a les zones que habiten, encara que en alguns casos s'han detectat moviments entre Mallorca i Menorca. Els resultats de l'anàlisi de composts organoclorats i d'isòtops estables ens van confirmar la diferenciació entre les poblacions ibèriques atlàntica i mediterrània. Per altra banda no s'ha pogut establir una diferenciació clara entre els animals peninsulars mediterranis i els de l'arxipèlag quant a isòtops estables i solament unes lleugeres diferències quant a perfil dels compostos organoclorados, pel que deduïm una lleugera segregació entre ambdues comunitats però amb un probable grau d'intercanvi entre els seus individus. Així mateix, s'ha establert que la població del Mediterrani està aïllada de la de l'Atlàntic, on s'han diferenciat dues subpoblacions: una costanera i l'altra pelágica, sent aquesta última la més propera a la població mediterrània.

Figura 7.5:

L'efecte de les arts de pesca i altres factors d'amenaça
S'ha comprovat que la interacció més intensa té lloc en xarxes de trasmall, especialment durant les temporades de sípia i moll, a les quals els dofins produeïxen danys importants que causen pèrdues econòmiques al col•lectiu de pescadors, i en ocasions es produeïxen captures incidentals quan algun dofí queda embullat a les xarxes. També es va observar un alt grau d'interacció amb les barques d'arrossegament, encara que en aquest cas no es produeïxen danys a les xarxes ni captures incidentals.

Les anàlisis de compostos organoclorats, van indicar que la concentració en greix de dofí mular és molt elevada i excedeix els límits generalment considerats com segurs. Això s'explica pels elevats nivells de pol•lució del Mediterrani occidental, que en el cas del dofí mular s'agreugen pels seus hàbits costaners i depredadors. Se sap que alguns d'aquests contaminants alteren els mecanismes reproductius i de creixement dels mamífers marins i deprimeixen el seu sistema immunitari. Per aquests motius es recomana fer els esforços màxims per a reduir les emissions de productes contaminants persistents.

Resultats globals de l'acció:
S'ha elaborat el Pla d'Acció per a la Conservació del Dofí Mular en les Illes Balears, complint amb l'objectiu final d'aquesta acció. S'ha respost a les preguntes plantejades al principi del projecte: (1) s'ha estimat la mida de la població a través de dues metodologies distintes (transectes aeris i fotoidentificació); (2) s'ha determinat, a partir de l'anàlisi de compostos organoclorats i d'isòtops estables, la diferenciació entre les poblacions ibèriques atlàntica i mediterrània, establint-se una lleugera segregació entre els animals peninsulars mediterranis i els de l'arxipèlag; (3) s'ha establert que la composició i la grandària dels grups canvia freqüentment, estant aquesta població caracteritzada per un model de fissió-fusió; (4) s'han trobat evidències d'una elevada fidelitat dels animals cap a les zones que habiten, encara que en casos puntuals s'hagin detectat moviments entre Mallorca i Menorca; (5) s'ha comprovat que la interacció més intensa amb arts de pesca té lloc a xarxes de trasmall, especialment durant les temporades de sípia i moll, produint-se danys importants a les xarxes, pèrdues econòmiques al col•lectiu de pescadors i, ocasionalment, captures incidentals; (6) per a aquesta espècie, en aigües mediterrànies, s'han trobat uns nivells de compostos organoclorats i metalls pesats per sobre dels considerats com segurs; finalment, (6) s'han realitzat conferències d'educació ambiental i divulgació del projecte i s'han proporcionat expedients de avistamient per a involucrar a les embarcacions d'esbarjo, als principals clubs nàutics i marines de l'arxipèlag.

Beneficis per als LICs i/o per a l'espècie
L'estudi realitzat ha proporcionat un coneixement sobre l'estat de la població de dofí mular en l'Arxipèlag Balear, del que fins al moment no es disposava. Ha permès l'elaboració de Pla d'Acció per a la Conservació de l'espècie, en el qual es proposen les accions a seguir en el futur.
Atesa la seva limitada extensió, alguns dels LICs presenten poca relevància per a la conservació de l'espècie en aigües balears, ja que es tracta d'uns animals que encara que, com s'ha descrit presenten una certa fidelitat cap a les zones que habiten, les seves àrees de campeig són bastant extenses. No obstant això, en altres casos, com al de l'arxipèlag de Cabrera o el de les badies de Alcudia i Pollença, els LICs són determinants per a la conservació de l'espècie. Els resultats del present projecte proporcionen dades desconegudes fins al moment i que serviran de referència per a futurs estudis que haurien de realitzar-se de manera periòdica per a monitorejar com evoluciona la població de dofí mular de l'Arxipèlag Balear. En el Pla d'Acció per a la Conservació de l'espècie en aigües balears, queden reflectides les diverses accions que haurien de tenir-se en compte en futures iniciatives.