Objectius:
L'objectiu final de l'acció F-6 és redactar un pla de conservació per a la tortuga boba (Caretta caretta) als LICs de les Illes Balears i aigües adjacents. Per això es van identificar a la proposta tres objectius específics prioritaris: (1) establir els moviments a mitjan i llarg termini dels exemplars presents en la zona, així com la seva distribució, estacionalitat i origen, (2) estimar la dimensió de la població i (3) quantificar l'efecte de la captura en arts de pesca professional en aigües de Balears.

Mètodes emprats:
Moviments, distribució, estacionalidad i origen dels exemplars
Amb l'objectiu d'avaluar les poblacions de dofí comú (acció F.7) i tortuga boba (acció F.6) es van realitzar tres campanyes de vols que van cobrir en la seva totalitat les aigües de la plataforma continental de l'Arxipèlag Balear. La tercera campanya, destinada a cobrir els canals entre illes, no va proporcionar dades relevants sobre tortugues i per tant no es considera en aquesta secció. Entre abril de 2003 i novembre de 2004 es van capturar a mà 12 tortugues en aigües de Balears per a ser equipades amb emissors per a seguiment per satèl•lit (Telonics, models ST-18 i ST-20), que operen a través del sistema Argos (2000). La Fundació Marineland-Margallons va cedir altres tres exemplars procedents del seu centre de recuperació. El temps de seguiment va oscil•lar entre els dos i els dotze mesos.

Figura 6.1: Col•locació d'un transmissor satèl•lit.

Les mostres recollides per la xarxa de control de varaments de la Conselleria de Medi ambient van permetre obtenir 137 mostres de pell, grassa, closca, múscul i os per a l'anàlisi genètica i d'isòtops estables, així com 19 mostres per a l'anàlisi del contingut estomacal. En l'estudi d'alimentació es va emprar el model de barreja IsoSource para calcular la contribució de 24 preses potencials a la dieta de les tortugues. Per a establir l'origen de les tortugues presents a les Illes Balears va caldre estudiar el perfil genètic dels exemplars allí presents així com el de les platges de nidificació del Mediterrani oriental (el de les platges de nidificació atlàntica estava ja estudiat prèviament). L'estudi es va realitzar en col•laboració amb diverses entitats, entre elles el CRAM (Espanya), Archelon (Grècia), Medasset (Grècia), la Universitat Adnan Menderes (Turquia), Naucrates (Itàlia), Stazione Zoologia A. Dohrn (Itàlia), The Nature & Parks Authority of Israel i la Universitat de Tel-Aviv (Israel). Es va emprar com marcador genètic un fragment de 391 pb de la regió control del D-loop del ADN mitocondrial, així com set microsatèl•lits de l’ADN nuclear.

Mida de població
La mida de la població s'ha determinat mitjançant censos aeris, combinats amb el seguiment mitjançant satèl•lits, i l'anàlisi de les dades obtingudes mitjançant captura/marcatge/recaptura. Es van usar les dades proporcionades pels vols i els emissors descrits en l'apartat anterior, capaços de registrar el temps que l'animal passava en superfície. Així mateix, durant 2003 i 2004 es van marcar 32 animals amb marques metàl•liques, encara que cap d'ells va ser recapturat, pel que aquest mètode es considera poc útil. En els censos aeris es va observar una mitjana de 18,5 + 3,5 exemplars per campanya. Per altra banda, els animals seguits per satèl•lit van passar el 9,7% del temps de seguiment sobre la plataforma continental de Balears, romanent en superfície el 18,5% del temps. Els censos aeris van cobrir una superfície de 329,03 km2 (1.645,15 km recorreguts x 0,2 km d'ample, d'un total de 7.773,7 km2).
Impacte de la pesca professional

Per a avaluar la incidència de la pesca sobre la població de tortugues presents a les aigües de Balears es van combinar dues tècniques complementàries: l'ús d'enquestes a pescadors i l'embarcament d'observadors a barques de pesca. Els resultats proporcionats pels observadors van ser comparats amb els derivats de les enquestes realitzades al port. Es van realitzar un total de 162 enquestes, el que va suposar una cobertura del 32,9% de la flota. La comparanció de les dades obtingudes mitjançant enquestes amb les dades obtingudes mitjançant embarcaments no va detectar diferències significatives, de manera que es va assumir la veracitat de les respostes. Una vegada comprovada aquesta veracitat, es va assumir que a la resta de l'arxipèlag succeïa el mateix i es van quantificar les captures totals a partir de les dades de les enquestes. La captura declarada fou de 143 tortugues, a càrrec de 33 embarcacions. A les captures es van veure implicades set de les tretze modalitats de pesca practicades en la illa.

Resultats
Moviments, distribució, estacionalidad i origen dels exemplars
L'anàlisi combinat de la informació obtinguda a partir de les campanyes aèries i del seguiment d'exemplars mitjançant satèl•lit ha revelat:
1) Les tortugues es distribuïxen aleatòriament sobre la plataforma continental de les Balears.
2) L'absència de migracions latitudinals de caràcter estacional
3) La limitació de l'àrea de campeig a la Conca Algeriana, encara que amb breus estades en el mar Catalanobalear
4) La preferència de l'espècie per aigües oceàniques.

Figura 6.2 Desplaçaments realitzats per algunes de les tortugues equipades amb emissors satèl•lit.

Figura 6.3: Rutes migratòries seguides per tortuga boba en el Mediterrani occidental

A l'anàlisi d'isòtops estables no es van observar diferències estadísticament significatives entre les tortugues capturades a aigües oceàniques (d13C: -17.9 ± 0.4 0/00 i d15N: 6.8 ± 0.6 0/00) i les tortugues capturades a aigües nerítiques (d13C: -18.5 ± 0.4 0/00 i d15N: 6.1 ± 0.9 0/00), pel que pot descartar-se l'existència de dues poblacions. L'anàlisi genètica va revelar que les freqüències haplotípiques trobades a Balears difereixen significativament de les observades a Catalunya, el mar Tirrè i el mar Jònic, però no difereixen de les observades a Andalusia, Açores, Madeira i Lampedusa. Aquests resultats suggereixen que les illes Balears reben una aportació molt limitada de les platges de posta del Mediterrani oriental, igual que passa a Madeira i Açores (Bolten et al. 1998). Per altra banda, s'observen diferències significatives al comparar les freqüències al•léliques dels set microsatèl•lits a tortugues portadores de haplotipus atlàntics amb les freqüències trobades a les platges de nidificació mediterrànies. Això permet emprar els microsatèl•lits per a calcular la probabilitat que un exemplar portador d'un haplotip comú al Mediterrani i a l'Atlàntic procedeixi d'una determinada zona de nidificación. L'ocupació d'aquest mètode ha revelat que el 90% de les tortugues presents a Balears procedeixen de platges de nidificació atlàntiques, resultat que pot extrapolar-se al conjunt de la Conca Algeriana.

Mida de població
La població de tortuga boba present sobre la plataforma continental s'ha calculat en 2.362.6 + 446.5 tortugues, mentre que la mida aproximada de l'estoc al que pertanyen les tortugues presents a la plataforma de les illes és de 24.356,8 + 4.602,4. Tenint en compte l'àrea utilitzada pels animals seguits via satèl•lit, aquesta podria ser la mida de la població present en el conjunt de la Conca Algeriana.

Impacte de la pesca professional
L'extrapolació dels resultats de les enquestes al conjunt de la flota pesquera professional va permetre estimar la captura total al llarg de 2001 en 377 tortugues (95% CI: 365-308). Les modalitats més conflictives, amb diferència, van resultar ser el palangre de superfície (102 tortugues; 95% CI: 111-93) i el tremall de llagosta (196 tortugues; 95% CI: 269-123). Globalment, la principal amenaça per a la conservació de la població de tortuga boba que nidifica al Mediterrani oriental és la mortalitat al llarg de la riba europea del Mediterrani, i no la mortalitat a la Conca Algeriana. Per aquest motiu, és necessari aprofundir en la identificació de les causes de mortalitat en la primera d'aquestes regions.

Resultats globals de l'acció:
S'han cobert tots els objectius de l'acció, doncs s'ha assolit (1) establir els moviments a mig i llarg termini dels exemplars presents en la zona, així com determinar la seva distribució, estacionalitat i origen, (2) estimar la dimensió de la població i (3) quantificar l'efecte de la captura en arts de pesca professional en aigües de les Illes Balears.

Únicament en el cas del segon objectiu (dimensió de la població) seria necessari matisar els resultats. El seguiment per satèl•lit ha revelat que l'àrea de campeig de les tortugues presents a Balears s'estén per la major part de la Conca Algeriana i una petita zona del Mar Catalanobalear. En canvi, els censos aeris s'han realitzat únicament sobre la plataforma continental de les illes Balears. Certament, és possible calcular la fracció de la població present en un moment donat en aquesta última àrea, i a partir d'aquí calcular el nombre total de tortugues presents en tota la Conca Algeriana, tal com s'ha fet. No obstant això, per a disposar d'estimes més robustes del nombre de tortugues presents en aquesta última seria necessari realitzar vols, o censos des d'embarcació, que cobrissin un ampli sector de la Conca Algeriana. En el futur, aquesta activitat hauria de realitzar-se de forma periòdica amb la finalitat d'avaluar la tendència demogràfica de la població. En canvi, l'ús de tècniques de captura-marcatge-recaptura no sembla adequat. A pesar de l'esforç realitzat, únicament es van capturar unes desenes d'exemplars sense que s'obtingués cap recaptura. Aquests pobres resultats s'expliquen per la gran àrea de campeig de l'espècie.

Els resultats obtinguts han revelat la insuficiència dels LIC proposats per a la conservació de la tortuga boba, doncs l'espècie passa molt poc temps en ells. La millor estratègia per a la conservació de la esmentada espècie seria reduir les captures accidentals, sent aquesta la principal amenaça per a la seva conservació. Les autoritats locals de les Illes Balears (el Govern Autonòmic i els Consells Insulares) tenen al seu abast minimitzar les captures accidentals de tortugues babaus mitjançant trasmall de llagosta, doncs són els encarregats de la inspecció pesquera en aigües interiors. En canvi, reduir les captures accidentals de tortugues a la Conca Algeriana seria responsabilitat del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d'Espanya, doncs és ell qui regula la pesca en aigües exteriors i la normativa a seguir pels vaixells espanyols que pesquen en aigües internacionals. No obstant això, per a assegurar una completa protecció de l'espècie els altres països amb presència pesquera a la zona (França, Itàlia, El Marroc i Algèria) haurien d'emprendre accions semblants.

El projecte ha permès, a més, aprofundir notablement en el coneixement de la biologia de la conservació de la tortuga babau. Entre altres, l'anàlisi de la dieta ha mostrat que l'espècie basa la seva alimentació en el zooplancton gelatinós representa el gruix de la dieta, tot i que els peixos i cefalòpodes aporten fins al 20% del carboni assimilat. L'anàlisi de continguts estomacals ha corroborat l'escassa rellevància de les preses bentónicas a la dieta de la tortuga boba a Balears.

Figura 6.4 . Contribució de diferents tipus de presa a la dieta de la tortuga boba a Balears