Acció D4. Vigilància de les colonies de Larus Audouinii i Phalacrocorax aristotelis desmarestii.

Soci responsable: Direcció general de Biodiversitat

Objectius:
La vigilància es realitzarà en aquelles colònies de les àrees considerades en el projecte, més accessibles, que són més vulnerables als visitants incontrolats, cans i altres molèsties.

Mètodes i tècniques:
Aquestes campanyes van cobrir les quatre colònies més importants en termes quantitatius de Gavina de Audouin (que generalment nidifiquen a l'àrea esmentada, encara que poden canviar el seu emplaçament d'any en any), més un nombre variable de colònies de Corb marí, depenent de l'esforç dedicat a la primera espècie. En qualsevol cas no menor de cinc. La vigilància es va complementar amb una adequada senyalització. L’objectiu perseguit era evitar les molèsties provocades per l'home, que són una de les amenaces descrites per a aquestes dues espècies en els Plans d'Acció Comunitaris. L'acció es va desenvolupar a través de la contractació mitjançant un contracte de servei a Tragsa amb el suport dels tècnics especialistes del Servei de Protecció d'Espècies, i promovent la participació grups ornitològics i ONGs conservacionistes amb capacitat per a mobilitzar voluntaris, dotant-los dels mitjans adequats (material òptic i de seguretat, assegurances, desplaçaments...)
L'acció es va desenvolupar en els mesos de desembre 2003 - juny 2004, i desembre 2004- juny 2005.
Al desembre es van identificar les colònies objecte de senyalització i/o vigilància de corb marí, i es van programar les jornades de vigilància. A l'abril es va realitzar la mateixa acció amb les colònies de gavina d’Audouin. En els mesos següents es van executar aquestes tasques.

Desenvolupament:
La vigilància de les colònies es va realitzar mitjançant sortides des de terra i sortides amb diferents embarcacions pneumàtiques.
Es van realitzar fotografies digitals de les colònies i es va continuar el treball de prospecció per mar i per terra, amb noves visites a les colònies ja visitades i a unes altres que encara no s'havien pogut visitar.
Es van repetir les activitats cada any atès que la vigilància havia de tenir una continuïtat amb la finalitat de resultar d'utilitat i poder contrastar les diferents informacions.
En els últims mesos, mesos de cria, es va procedir a la continuació del anellament dels pollets que es va iniciar el primer any d'aquesta activitat. Aquest anellament es realitza amb anelles metàl•liques i de PVC enumerades, el que permet una identificació de l'individu a distància amb els prismàtics.
Es va procedir a la revisió de les colònies existents així com a la identificació i localització de nous nius. De la mateixa manera es va realitzar un inventari fotogràfic amb la finalitat de poder practicar la fotoidentificación dels individus. La vigilància i seguiment de les colònies mallorquines es va realitzar a les següents zones:

• Costa entre cap Enderrocat i cap Regana
• Illa de sa Dragonera
• Costa de Tramuntana, entre Port de Sóller i cap de Formentor
• Costa del massís d'Artà
• Costa sud – oest de Mallorca
• Illa de Formentor i península de la Victòria

L. audouinii
Durant l'any 2005 es va tornar a realitzar el cens de gavina d’audouin a les Illes Balears, el qual també es va realitzar a la resta de colònies espanyoles, on es troba la major part de la població reproductora mundial d'aquesta espècie endèmica del Mediterrani. Les dades que es disposen són els següents:

Mallorca: 76 parelles a l’illa Moltona (Ses Salines) a 3 nuclis, 15 parelles a illa Pelada (Ses Salines), 150 a Cap Enderrocat (Llucmajor), 15 a sa Dragonera (Andratx), que deserten, i 28 en el cap d’Es Freus (Capdepera).

Menorca: 113 parelles a dos nuclis de 75 i de 38 a l’illa de l'Aire (San Luís), estima de 80 parelles a l’illa des Porros (Es Mercadal) i estima de 18 parelles a Punta Perpinyá (Ciutadella) (Font Societat Ornitológica Menorquina - Raül Escandell).

Eivissa: 45 parelles a l’Escull d’en Terra (Eivissa), 108 a l’illa de Santa Eulalia (Santa Eulalia), 264 parelles a l’illa d’Espartar, 94 parelles a l’illa de Cala Salada (San Antonio) i una estima de 35 parelles reproductores a l’illa de Calders (Sant Joan).

Formentera: 231 parelles en la illa de Espardell (San Francisco Javier).
Cabrera: 197 parelles en un nucli a cala Estreta, Conillera (Font Parc Nacional de Cabrera)

Censos negatius a:
Mallorca: illots de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines), costa de Llucmajor, illots de la badia de Palma (Palma i Calvià), costa de Rafaubeitg, illa del Toro i illes Malgrats (Calviá). No s'ha pogut censar a l’illa de Formentor.

Menorca: Cap de Cavalleria (Es Mercadal)

Eivissa: Illa de de Tagomago (Santa Eulalia), illots dels Freus (Eivissa i San Francisco Javier), resta d'illots de ponent (San Antonio).

Formentera: la Mola i cap de Barbería.

Cabrera: resta d'illots de l'arxipèlag.

Pot considerar-se que la cobertura ha estat molt bona. Els resultats totals són:

Mallorca -----> 284 parelles
Menorca-----> 211 parelles
Eivissa ------> 546 parelles
Formentera --> 231 parelles
Cabrera ------> 197 parelles
Total ----------> 1469 parelles

Aquesta dada suposa una lleugera recuperació pel que fa al cens de 1195 parelles de 2004, igualant-se al cens de 2003, que fou de 1389. El màxim històric a Balears fou de 1956 parelles reproductores a 2001. Aquest cens es va realitzar per moltes persones, la majoria vinculades a la Conselleria de Medi Ambient, ja sigui de les Direccions generals: de Biodiversitat; de Caça, Protecció d'Espècies i Educació ambiental; com de l’Ibanat, amb la participació també del personal voluntari.

Conclusions:
Durant el trienni 2003-2005 s'han mantingut els treballs de seguiment i localització de colònies de gavina de Audouin, cens de parelles nidificants, anellamento de polls, lectures d'anelles i vigilància dels nuclis de reproducció.
La població balear de gavina de Audouin va arribar al seu màxim històric a l'any 2001, quan es van censar 1956 parelles reproductores. Posteriorment, la població ha anat descendint fins a produir-se una lleugera recuperació al 2005. A 2003 van criar 1389 parelles, a 2004 el nombre va descendir fins a 1195 parelles reproductores i a 2005 va ascendir lleugerament fins a les 1469 parelles reproductores. El nombre de localitats ocupades per a la cria ha variat poc durant aquest període, si bé s'han continuat produint canvis a l'emplaçament de les colònies, resultant 13 localitats ocupades en 2003, 16 en 2004 i 15 en 2005 . Pel que fa a la població espanyola, que, amb diferència, és la més important del món, la població balear s'ha situat entre el 5.77% (a 1997) i el 10.93% (a 2001) del total.

P. aristotelis
Per a realitzar aquesta vigilància i el seguiment de les colònies a Mallorca es van realitzar sortides des de terra i sortides amb diferents embarcacions pneumàtiques. Resultats:
En total es van realitzar 33 sortides de les quals 9 van ser marítimes i 24 terrestres. Es van localitzar:
339 nius
27 nius probables
92 nius segurs
49 nius buits
167 nius d'adult covant
19 nius amb polls

Durant el recompte de nius es van observar: 310 individus dels quals 234 són adults, 55 són de primer any i 21 són inmadurs.

Es van prendre fotografies digitals i es van registrar dades GPS, de les colònies i de nius dispersos.
També es van realitzar anillamientos de polls, arribant a marcar-se un total de 26 a 2004 i 29 a 2005 a 3 colònies de Mallorca i Cabrera; 34 a 2005 a 4 colònies de les Pitiusas; i 27 a 2003, 18 a 2004 i 15 a 2005 a 7 colònies a Menorca.

Es comprova que durant l'observació de les colònies, les molèsties humanes no són significatives; excepte en dos casos, un a Vallgornera (Llucmajor) on es van trobar arts de pesca i un pescador pescant molt prop de tres nius, i l'altre a Badia blava (Llucmajor) on hi havia un niu amb un adult incubant, i quatre metres més baix tres persones pescaven amb canya des de les roques.

Conclusions:
Sembla ser que la població ha sofert una regressió comparant-la amb l'últim cens que es va realitzar a 2004. Els motius d'aquesta disminució podrien ser un cúmul de causes: palangres, xarxes, tràfic d'embarcacions, regeneració de platges, augment de població de gavina comuna, etc, però tampoc poden descartar-se fluctuacions naturals. A la vista dels resultats obtinguts pot donar-se per aconseguit l'objectiu d'aquesta acció doncs es disposa de dades sobre les poblacions d'aquestes dues espècies, i s'ha aconseguit que aquests estudis segueixin realitzant-se periòdicament amb la finalitat de monitorizar l'evolució d'ambdues poblacions.